El cas d’agressions sexuals a menors per part de l’entrenador de futbol d’un club de Viladecavalls pendent de Sentència El passat dia 3 i 4 de maig es van celebrar les sessions del Judici a la Secció 21 de l’Audiència Provincial de Barcelona contra un entrenador de futbol encausat com a presumpte autor d’agressions i […]

Llegeix més

El Tribunal europeu assegura que Espanya va violar el dret a la llibertat d’expressió condemnant a pagar a dues persones 2.700 euros per cremar fotografies del rei.

L’Audiència Nacional va condemnar els veïns de Girona i Banyoles pels delictes d’injúries a la Corona (per cremar fotografies del rei Joan Carles I i de la reina Sofia) a una pena de presó que es va substituïr per pagar una multa de 2.700 euros cada un. La defensa dels condemnats, va interposar un recurs d’empara […]

Llegeix més "El Tribunal europeu assegura que Espanya va violar el dret a la llibertat d’expressió condemnant a pagar a dues persones 2.700 euros per cremar fotografies del rei."

PERMÈS ENTRAR A ÈTiC ADVOCATS AMB EL TEU GOS, PERÒ AMB CERTS REQUISITS

imatge

L’article 21 de la Ordenança Municipal de Tinença i Protecció dels Animals de l’Ajuntament de Terrassa estableix el següent: “La prohibició d’entrada i permanència d‘animals en establiments públics i allotjaments de tota mena, tals com hotels, pensions, restaurants, bars, cafeteries i similars, és discrecional del titular, llevat dels gossos d’assistència i dels de seguretat. Fins i tot disposant de l’autorització del titular de l’establiment, serà necessari que els animals estiguin degudament identificats i vagin proveïts amb les mesures de seguretat escaients i subjectes per corretja o altre mitjà que asseguri la seva subjecció i contenció. Els gossos potencialment perillosos sempre han d’anar fermats amb corretja o cadena i dur el morrió col·locat”.

En base a això i a la normativa estatal i autonòmica de Catalunya, considerem que al ser discrecional en el nostre despatx fem PERMISIBLE l’entrada de gossos, sempre i quan es compleixin uns requisits mínims exigits legalment i d’altres que son essencials pel benestar de l’animal:

A ÈTiC Advocats es PERMET l’entrada al despatx d’animals de companyia sempre i quan els seus propietaris compleixin els següents,

 

REQUISITS

  1. Que portin l’animal subjecte amb corretja.
  2. Que portin l’animal amb les mesures de seguretat adequades a les característiques del mateix, si s’escau.
  3. Que l’animal estigui degudament identificat mitjançant microxip homologat i amb registre vigent a ANICOM o AIAC. Aquest aspecte és per normativa obligatori.
  4. Que l’animal es trobi degudament censat a l’Ajuntament del seu domicili (Registre Municipal d’Animals de Companyia). Aquest aspecte és obligatori a partir dels 3 mesos de la data de naixement de l’animal.
  5. Recomanem que l’animal porti al collar una placa identificativa amb el seu nom i les dades de contacte del seu propietari. Aquest aspecte es regula a l’art. 40 de les ordenances municipals de Tinença i Protecció dels Animals de l’Ajuntament de Terrassa, d’altra banda en cas de pèrdua de l’animal es facilitaria la gestió de trobar-lo.

 

REQUISITS

ESPECIFICS PER A GOSSOS CONSIDERATS POTENCIALMENT PERILLOSOS.

 A banda dels requisits exigits per la resta de gossos, s’hauran de complir els següents requisits:

  1. Que portin l’animal subjecte amb corretja no extensible i de menys de 2 metres.
  2. Que portin l’animal amb les mesures de seguretat adequades a les característiques del mateix, i en tot cas amb un morrió.
  3. La persona que porti l’animal considerat GPP, no pot portar més d’un gos amb aquesta consideració.
  4. Estar en possessió de la llicència municipal especial per a Gossos Potencialment Perillosos. Es traca d’una obligació legal, aquesta llicència té una validesa de 5 anys, posteriorment caldrà que sigui renovada per períodes successius.
  5. La persona propietària o posseïdora del gos ha de ser major d’edat, també es traca d’una obligació legal. Està prohibit posseir o conduir un gos considerat potencialment perillós per part d’un menor d’edat.
  6. El propietari o posseïdor ha de tenir capacitat física i aptitud psicològica suficient.
  7. Cal tenir subscrita i amb vigència, assegurança de Responsabilitat Civil.

 

NORMATIVA RELACIONADA D’INTERÈS

Per a més informació en relació a aquest tema, podeu consultar la següent normativa:

  • DECRET LEGISLATIU 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.
  • DECRET 328/1998, de 24 de desembre, pel qual es regula la identificació i el Registre general d’animals de companyia.
  • LEI 10/1999, de 30 de juliol, sobre tinença de gossos considerats potencialment perillosos.
  • LLEI 22/2015, del 29 de juliol, de modificació de l’article 6 del text refós de la Llei de protecció dels animals.
  • Ordenances municipals sobre tinença d’animals i protecció de cada municipi.

 

 

Susanna Vilaseca

ÈTiC Advocats

Llegeix més "PERMÈS ENTRAR A ÈTiC ADVOCATS AMB EL TEU GOS, PERÒ AMB CERTS REQUISITS"

Potser no és tan bonic veure cavalls en festivitats i actes populars.

Foto_1.jpg

Legislació a Catalunya vs. realitat dels cavalls

 

NORMATIVA APLICABLE 

En primer lloc, hem de tenir present que actualment a Catalunya i ho podem fer extensible a la resta de comunitats autònomes, segueix existint la tradició d’utilitzar a cavalls per a actes i festivitats. Podríem dir que s’ha fet tota la vida, però el que ens plantegem és si realment aquests actes i festivitats produeixen o no maltractament animal? Realment el públic es para a reflexionar com ho estan passant aquests cavalls, què senten, com se senten? Actuen les administracions públiques d’acord amb la legislació vigent? En definitiva, sabem tots com funciona per naturalesa un cavall per poder saber si aquell acte causa menyscabament psíquic o físic a l’animal?

El Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals que passarem a analitzar a continuació amb els citació dels articles més destacables i relacionats:

CONTROL DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES 

“Queden prohibides les actuacions següents respecte als animals: Maltractar-los, agredir-los físicament o sotmetre’ls a qualsevol altra pràctica que els produeixi sofriments o danys físics o psicològics”. (Art. 5a)

“Els certàmens, les activitats esportives amb participació d’animals i altres concentracions d’animals vius han de complir la normativa vigent, especialment la relativa a condicions higienicosanitàries, de protecció i de seguretat dels animals” (art. 7) 

“En la càrrega i la descàrrega dels animals, s’ha d’utilitzar un equip adequat per evitar-los danys o sofriments” (art. 8.3)

Hem de tenir present que qui autoritza aquestes festivitats o actuacions (cavalcades de reis, Tres Tombs [1] ….) Són els ajuntaments del municipi on es realitzen. La llei empara al fet que es compleixin els requisits legals establerts, però realment per exemple, els ajuntaments controlen que es compleixin els mateixos? Què passa si un cavall mor d’un atac de cor per estrès provocat pel soroll dels petards? Tenen veterinaris en aquestes festes a fi de poder atendre de manera immediata en cas que un cavall no es trobi bé, en cas que es desplomi? Sabem per què els passa? Realment podríem pensar que són coses que passen, que per exemple ¿un atac de cor li podria haver passat estant a l’hípica? Arriben els remolcs en les condicions de transport que preveu la normativa? ¿Controlen la documentació dels animals, vacunacions, segur, nucli zoològic o codi REGA, salut del cavall?

Al meu entendre, tots aquests requisits no són controlats, de manera que tenim una legislació que ho preveu, però no obstant això si no s’aplica no estem garantint el benestar dels animals.

 

 QUÈ ENTENEM PER PATIMENT DEL CAVALL?

“La finalitat d’aquesta Llei és assolir el màxim nivell de protecció i benestar dels animals, i afavorir una responsabilitat més elevada i una conducta més cívica de la ciutadania en la defensa i la preservació dels animals. (Art. 2.1)

“Els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari, els quals han de rebre el tracte que, atenent bàsicament les necessitats etològiques, procurant-seu benestar., (Art. 2.2.)

 “Ningú ha de provocar sofriments o maltractaments als animals o causar-los estats d’ansietat o por (art. 2.3)”

Segons la legislació, hem d’atendre bàsicament a les necessitats etològiques procurant el seu benestar, per la qual cosa hem de tenir en compte el comportament dels cavalls.

Aglomeracions de gent, petards, foc, tambors … conceptes que entenem perfectament, però no obstant això, anem a veure què entén un cavall.

Entenem realment el comportament d’un cavall? Entenem què estrès a un cavall pot produir la seva mort? Entén tota la gent que estan en aquesta festivitat aquesta realitat o simplement veure a cavalls per exemple en una cavalcada és una tradició molt bonica perquè vegin els nens i nenes? Els vam explicar a ells que podria ser que els cavalls en aquell moment no ho estiguessin passant bé? Que podrien estar aterrats? Que podrien morir pel simple fet de ser-hi? Què dirien els infants si això ho sabessin? Seguirien volent veure els cavalls allà realment?

En definitiva, no podem respondre a aquestes preguntes sense plantejar-nos quin comportament té un cavall i com percep diferents coses de manera totalment diferent a com les percebem les persones … hem de conscienciar tots i tenir clar que un cavall no és una persona, és a dir que davant el soroll d’un petard una persona pot sentir por però en definitiva sap que és un petard i la por es rebaixa, però … un cavall ho entén? I quines conseqüències li provoca un soroll fort?

 

DOMA RESPECTUOSA AMB ELS CAVALLS: DOMA NATURAL

Es tracta d’una especialitat cada vegada més en auge en països com França o Alemanya, que es basa en la mínima invasió a l’animal, sobre la base del enteniment del funcionament que té el cavall i la seva manera d’actuar, per poder entendre el perquè de la seva comportament. La realitat és que en base a l’estat natural d’un cavall, els actes populars d’aglomeracions, sorolls de tambors, trets d’inici, petards, etc … no és el més adequat i menys encara si aquests animals no han estat insensibilitzats als sorolls, a les aglomeracions … insensibilització que darrere porta un treball continuat i de temps amb el mateix, que se li han d’ensenyar i presentar situacions que no coneix d’abans. Per entendre’ns, quan un cavall passa per davant d’un objecte que no ha vist mai la reacció més normal és de por, que poden quedar paralitzat. Els cavalls no estan a gust en aglomeracions ni actes populars ells no anirien mai. Si els deixessis allà, el primer que farien és córrer i marxar d’allà. Si mirem pel benestar de l’animal, és clar que allà no estan bé. Jo crec que en el món del cavall el problema principal és que hem normalitzat durant molt de temps moltes coses que no són normals i que ens estan dient que els cavalls no estan bé. La majoria de veterinaris estan d’acord en que el cavall és un animal hipersensitivo i més aviat poruc. Alguns centres eqüestres comencen a canviar la manera de tractar-los, però no obstant això tenim un problema a les festivitats tradicionals de tota la vida! 

MORTS DE CAVALLS I PERSONES EN FESTIVITATS DE CATALUNYA

Analitzarem tres exemples a través de les notícies de diferents mitjans de comunicació, on al meu entendre s’ha produït maltractament psíquic i / o físic d’aquests animals i les conseqüències són o la mort del cavall o fins i tot la morta d’una persona a conseqüència d’aquest maltractament.

 2018.01.05:

“Mor un cavall durant la cavalcada de Terrassa. S’ha desplomat al mig de la via i no es va poder fer res per salvar-li la vida “” Un cavall de la comitiva del rei Melcior de la cavalcada dels Reis de Terrassa ha mort sobtadament just quan s’iniciava el recorregut amb totes les carrosses ja preparades, el que ha endarrerit la celebració de l’esdeveniment. Els fets han succeït poc després de les 18:00 hores al carrer Col·legi, just on arrencava la desfilada, i els serveis d’emergències no han pogut fer res per salvar la vida de l’animal, que ha mort a l’instant. “

Font: https://www.ara.cat/societat/cavall-mor-durant-cavalcada-Terrassa_0_1937206430.html

El cavall es va desplomar a terra instants previs a iniciar la desfilada de Reis des del carrer Col·legi i va morir poc després. Segons apunten algunes fonts, l’animal podria haver patit un infart just abans de l’últim petard que donava el tret de sortida a la comitiva. L’Ajuntament de Terrassa ha decidit que els cavalls que portaven genet en la cavalcada dels Reis no participin més. Però no obstant això no ha comunicat el perquè, ¿entén que es menyscaba el benestar dels cavalls i se’ls provoca patiment? Al meu entendre, no han entrat mai a valorar aquesta qüestió.

 

2017.06.03

“Un home d’uns 40 anys ha mort aquest dissabte de matinada després de ser atropellat per un dels carros que participaven en la Romeria del Rocío de Terrassa (Barcelona). Segons les citades fonts, un cavall que formava part de la celebració s’ha desbocat i ha colpejat o atropellat la víctima sobre les 01.30 hores i li va provocar la mort. “

Font: https://www.aldia.cat/gent/noticia-mor-home-atropellat-per-carro-tirat-per-cavall-desbocat-terrassa-20170603102033.html

Si analitzem aquesta notícia molts podrien pensar que el culpable és el cavall, però no obstant això, per què no s’esmenta que hi havia tambors tocant, gent, perquè no se’ns explica quin pes portava el cavall amb el carro al qual anava lligat? Què va fer que el cavall es desboqués? El fet d’afectar el benestar animal i causar-los patiment, pot tenir també conseqüències molt negatives i irreparables per a les persones que van a aquestes festivitats, per a nens que presències aquests actes. Potser això preocupi més a les administracions públiques … però no obstant això, després d’aquest lamentable succés, la festivitat va continuar, sense considerar necessari suspendre-la o cancel·lar-la.

 

2017.03.27

“Un cavall mor durant els Tres Tombs de Torrelles de Llobregat” Accidentada celebració dels Tres Tombs aquest cap de setmana a Torrelles de Llobregat, amb un cavall mort i dues persones ferides. Un cavall va morir al carrer Major mentre arrossegava un carro amb cinc persones sobre -entre adults i menors- en un municipi que té una orografia complexa. En desplomar-se el cavall, una de les dones que viatjava va caure i es va trencar un braç i un genoll. Després de l’incident, una grua va retirar l’animal davant la mirada atònita de petits i grans. L’autòpsia va concloure que l’animal va morir d’un aneurisma.

Font: https://www.cugat.cat/diari/opinio/133217/un-tres-tombs-_animal-friendly

Aquí podem veure el tema del pes que portava aquest cavall. Un carro (desconeixem el pes) i 5 persones .. estava acostumat a portar un carro? Podríem considerar-lo també com a delicte de maltractament animal tipificat en el nostre Codi Penal? ¿Potser estava esgotat l’animal i el van obligar a seguir?

 

Els fets descrits i molts més, haurien de servir per denotar els riscos implícits d’aquest tipus d’activitat, treballar per tenir festivitats sense participació animal es converteix en una tasca necessària, oportuna i imprescindible, important per als que el pateixen i també pel paper de l’administració local, per tal d’augmentar el benestar dels animals i la seva protecció i no amagar les realitats dels fets, adquirint compromís i tolerància zero i fent així que la població es pugui conscienciar de la realitat real.

 

 

[1] Els Tres Tombs és una festa popular que se celebra als voltants de la festivitat de Sant Antoni Abat, protector dels animals, i que commemora l’ofici de traginer. Són un conjunt de celebracions que se celebren a Catalunya entorn el 17 de gener i que consisteixen en les cavalcades de les tres voltes, carreres, benediccions dels animals a més d’altres actes. El ritu principal dels Tres Tombs consisteix en donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l’interior de la població.

 

Nota: Article publicat el 23/02/2018 al blog de derecho de los animales de la web de la Abogacía Española: http://www.abogacia.es/2018/02/23/quiza-no-sea-tan-bonito-ver-caballos-en-festividades-y-actos-populares-legislacion-en-catalunya-vs-realidad-de-los-caballos/

 

 

SUSANNA VILASECA HOYAS

Presidenta de la Comissió de Dret Animal de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa.

 

Llegeix més "Potser no és tan bonic veure cavalls en festivitats i actes populars."

El TC (Tribunal Constitucional) sentencia que l’Impost municipal de plusvàlues immobiliàries no pot gravar casos de pèrdues.

La sentència recorda la doctrina del Tribunal Constitucional reitera que “en cap cas podrà el legislador establir un tribut prenent en consideració actes o fets que no siguin exponents d’una riquesa real o potencial”. És a dir, no podrà crear impostos que afectin a “aquells supòsits en què la capacitat econòmica gravada pel tribut sigui, no ja potencial, sinó inexistent, virtual o fictícia”.

El TC considera que és contrària al principi de capacitat econòmica, recollit a l’article 31.1 de la Constitució: “tots contribuiran al sosteniment de la despesa pública d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just, inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori”.

Podeu consultar articles sobre aquesta notícia d’alguns mitjans de comunicació clicant als següents enllaços:

http://www.ara.cat/economia/Constitucional-plusvalues-municiapals-venut-perdues_0_1744025713.html

http://www.lavanguardia.com/vida/20170217/42101600383/el-tc-sentencia-que-limpost-municipal-de-plusvalues-immobiliaries-no-pot-gravar-casos-de-perdues.html

http://www.vilaweb.cat/noticies/el-tc-sentencia-que-limpost-municipal-de-plusvalues-immobiliaries-no-pot-gravar-casos-de-perdues/

http://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/588048/constitucional-anulla-limpost-plusvlua-municipal

Llegeix més "El TC (Tribunal Constitucional) sentencia que l’Impost municipal de plusvàlues immobiliàries no pot gravar casos de pèrdues."

El TC resol que els advocats hem de tenir accés a l’atestat policial a Comissaria

La Sentència de la Sala Segona del Tribunal Constitucional de data 30 de gener de 2017 resol reconeixent que els advocats han de tenir accés a l’atestat complet desde Comissaria!

Ja tenim una Sentència recent que resol a partir de l’estimació del recurs d’empara, que  els advocats han de tenir accés, ja a la  Comissaria de l’atestat policial complet i no només als aspectes essencials del mateix, d’acord amb el que disposa l’aplicació directe de les directives europees (art. 7 de la Directiva 2012/13/UE del Parlament i el Consell, de 22 de maig de 2012 relativa al dret a la informació en els processos penals).

Abans de la reforma de la LECrim al 2015, ens trobavem que el Lletrat assistent no tenia dret a accedir al contingut de l’atestat policial en la seva assistència a la Comissaria fins que no li fos facilitat en dependències judicials i sempre i quan les mateixes no fossin declarades secretes mitjançant resolució judicial expressa.

A partir de la reforma (LO 5/2015, de 27 d’abril per la que es modifica la Llei d’Enjudiciament Criminal i la LO 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial per transposar la Directiva 2010/64/UE de 20 d’octubre de 2010 i la Directiva 2012/13/UE) amb entrada en vigor el 28/10/2015… L’advocat té dret a examinar els material de l’expedient policial abans de la declaració del detingut. Concretament es pot demanar examinar l’atestat i/o diligències policials que siguin essencials per a impugnar la legalitat de la detenció o privació de llibertat, llevat que el Jutge o Tribunal, per resolució motivada, hagin acordat el secret del sumari i/o acordat detenció incomunicada i així ho justifiquin les circumstàncies del cas (ars.302, 527 i 509 LECrim).

En qualsevol cas, l’advocat sempre havia de tenir accés com a mínim als elements de les actuacions que siguin essencials per impugnar la privació de llibertat (art. 527.1.d i 505.3 LECrim).

La realitat és que al demanar aquest accés, la resposta més habitual de Mossos d’Esquadra, Policies Locals.. era d’una negativa per part de la policia a facilitar l’examen de les diligències o dient que com a màxim et facilitaven una còpia de la lectura dels drets, cosa que significa que només tenim dades del client i del número de diligències policials, la qual cosa considerem que no és un accés a l’atestat policial, ni podem saber res més enllà del que el Policia bonament ens vulgui informar.

Així mateix, el terme “elements de les actuacions que siguin essencials per impugnar la privació de llibertat” és bastant -per no dir molt!- indeterminat (deixant de banda el contingut de la directiva europea), amb la qual cosa només ens quedava una opció: quan els motius esgrimits per a no facilitar l’accés o còpia de l’atestat ens generessin dubtes, l’advocat feia constar la protesta en diligència prèvia a la declaració i com a part integrant de l’atestat. En cas que la policia no ho vulgués fer constar, quedava la opció de denunciar per escrit i poder traslladar la incidència al jutjat degà.

Cal recordar que no respectar els drets que la Constitució i les Lleis processals garanteixen a tota persona privada de llibertat pot ser motiu de considerar la detenció com a il·legal als efectes de la L.O. 6/1984 reguladora del procediment «Habeas Corpus».

Però sembla a ser que aquest aspecte poc determinat i interpretat segons conveniència, ja no ens ha de generar dubtes, al contrari, ha d’establir de fet i de dret l’exercici del dret de defensa (art. 24.2 CE).

La Directiva 2012/13UE estableix a l’art. 7:

   1. Quan una persona sigui objecte de detenció o privació de llibertat en qualsevol fase del procés penal, els Estats membres han de garantir   que es lliuri a la persona detinguda o el seu advocat aquells documents  relacionats amb l'expedient específic que estiguin en poder de les auto- ritats competents i que resultin fonamentals per a impugnar de manera    efectiva, d'acord amb el que estableix la legislació nacional, la legali-tat de la detenció o de la privació de llibertat."

    2."Els Estats membres han de garantir que la persona acusada o sos-  pitosa o el seu advocat tinguin accés almenys a la totalitat de les      proves materials en possessió de les autoritats competents a favor o en  contra d'aquesta persona, per salvaguardar l'equitat del procés i        preparar la defensa".

L’art. 11 de la mateixa Directiva, va fixar com a data límit de transposició de les seves disposicions pels Estats membres de la UE el dia 2 de juny de 2014. En el cas de l’estat espanyol, aquesta obligació no es va complir fins a l’aprovació de la LO 5/2015 de 27 d’abril.

La Sentència del TC considera que la Directiva era vinculant (primacia del dret comunitari sobre el dret intern i el seu efecte directe pels ciutadans) i que no es tracta només de jerarquia de normes, sinó de l’aplicabilitat del dret prevalent i deixar sense efecte la norma desplaçada, tot i que l’ordenament jurídic  intern no l’hagi expulsat, així mateix -i cito literalment-:

"La negativa sense cap justificació de l'Instructor al lliurament del    material de què ja disposava, va comportar així la vulneració del    dret a l'assistència de lletrat (art. 17.3 CE), el qual inclou en   el seu contingut el dret del detingut i el seu lletrat a accedir als ele-ments fonamentals (llavors, art. 7.1 de la Directiva 2012/13 / UE) per   impugnar la seva situació privativa de llibertat."

Per tant, el lletrat ha de tenir accés a l’atestat ABANS DE L’ENTREVISTA RESERVADA.

Des d’ÈTiC Advocats estem contents que ja hagi arribat el dia de poder dur a terme el compliment de l’exercici del dret de defensa i esperem que ara ja no quedin dubtes quan els hi demanem als diferents cossos policials que volem l’accés a l’atestat policial.

Pròximament us informarem com va a la pràctica aquesta situació!

Podeu consultar el text íntegre de la Sentència al següent enllaç:  https://www.tribunalconstitucional.es/NotasDePrensaDocumentos/NP_2017_006/2014-07301STC.pdf

Susanna Vilaseca Hoyas.

Susanna_Vilaseca_foto_Web.png

Llegeix més "El TC resol que els advocats hem de tenir accés a l’atestat policial a Comissaria"