PERMÈS ENTRAR A ÈTiC ADVOCATS AMB EL TEU GOS, PERÒ AMB CERTS REQUISITS

imatge

L’article 21 de la Ordenança Municipal de Tinença i Protecció dels Animals de l’Ajuntament de Terrassa estableix el següent: “La prohibició d’entrada i permanència d‘animals en establiments públics i allotjaments de tota mena, tals com hotels, pensions, restaurants, bars, cafeteries i similars, és discrecional del titular, llevat dels gossos d’assistència i dels de seguretat. Fins i tot disposant de l’autorització del titular de l’establiment, serà necessari que els animals estiguin degudament identificats i vagin proveïts amb les mesures de seguretat escaients i subjectes per corretja o altre mitjà que asseguri la seva subjecció i contenció. Els gossos potencialment perillosos sempre han d’anar fermats amb corretja o cadena i dur el morrió col·locat”.

En base a això i a la normativa estatal i autonòmica de Catalunya, considerem que al ser discrecional en el nostre despatx fem PERMISIBLE l’entrada de gossos, sempre i quan es compleixin uns requisits mínims exigits legalment i d’altres que son essencials pel benestar de l’animal:

A ÈTiC Advocats es PERMET l’entrada al despatx d’animals de companyia sempre i quan els seus propietaris compleixin els següents,

 

REQUISITS

  1. Que portin l’animal subjecte amb corretja.
  2. Que portin l’animal amb les mesures de seguretat adequades a les característiques del mateix, si s’escau.
  3. Que l’animal estigui degudament identificat mitjançant microxip homologat i amb registre vigent a ANICOM o AIAC. Aquest aspecte és per normativa obligatori.
  4. Que l’animal es trobi degudament censat a l’Ajuntament del seu domicili (Registre Municipal d’Animals de Companyia). Aquest aspecte és obligatori a partir dels 3 mesos de la data de naixement de l’animal.
  5. Recomanem que l’animal porti al collar una placa identificativa amb el seu nom i les dades de contacte del seu propietari. Aquest aspecte es regula a l’art. 40 de les ordenances municipals de Tinença i Protecció dels Animals de l’Ajuntament de Terrassa, d’altra banda en cas de pèrdua de l’animal es facilitaria la gestió de trobar-lo.

 

REQUISITS

ESPECIFICS PER A GOSSOS CONSIDERATS POTENCIALMENT PERILLOSOS.

 A banda dels requisits exigits per la resta de gossos, s’hauran de complir els següents requisits:

  1. Que portin l’animal subjecte amb corretja no extensible i de menys de 2 metres.
  2. Que portin l’animal amb les mesures de seguretat adequades a les característiques del mateix, i en tot cas amb un morrió.
  3. La persona que porti l’animal considerat GPP, no pot portar més d’un gos amb aquesta consideració.
  4. Estar en possessió de la llicència municipal especial per a Gossos Potencialment Perillosos. Es traca d’una obligació legal, aquesta llicència té una validesa de 5 anys, posteriorment caldrà que sigui renovada per períodes successius.
  5. La persona propietària o posseïdora del gos ha de ser major d’edat, també es traca d’una obligació legal. Està prohibit posseir o conduir un gos considerat potencialment perillós per part d’un menor d’edat.
  6. El propietari o posseïdor ha de tenir capacitat física i aptitud psicològica suficient.
  7. Cal tenir subscrita i amb vigència, assegurança de Responsabilitat Civil.

 

NORMATIVA RELACIONADA D’INTERÈS

Per a més informació en relació a aquest tema, podeu consultar la següent normativa:

  • DECRET LEGISLATIU 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.
  • DECRET 328/1998, de 24 de desembre, pel qual es regula la identificació i el Registre general d’animals de companyia.
  • LEI 10/1999, de 30 de juliol, sobre tinença de gossos considerats potencialment perillosos.
  • LLEI 22/2015, del 29 de juliol, de modificació de l’article 6 del text refós de la Llei de protecció dels animals.
  • Ordenances municipals sobre tinença d’animals i protecció de cada municipi.

 

 

Susanna Vilaseca

ÈTiC Advocats

Llegeix més "PERMÈS ENTRAR A ÈTiC ADVOCATS AMB EL TEU GOS, PERÒ AMB CERTS REQUISITS"

El TC (Tribunal Constitucional) sentencia que l’Impost municipal de plusvàlues immobiliàries no pot gravar casos de pèrdues.

La sentència recorda la doctrina del Tribunal Constitucional reitera que “en cap cas podrà el legislador establir un tribut prenent en consideració actes o fets que no siguin exponents d’una riquesa real o potencial”. És a dir, no podrà crear impostos que afectin a “aquells supòsits en què la capacitat econòmica gravada pel tribut sigui, no ja potencial, sinó inexistent, virtual o fictícia”.

El TC considera que és contrària al principi de capacitat econòmica, recollit a l’article 31.1 de la Constitució: “tots contribuiran al sosteniment de la despesa pública d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just, inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori”.

Podeu consultar articles sobre aquesta notícia d’alguns mitjans de comunicació clicant als següents enllaços:

http://www.ara.cat/economia/Constitucional-plusvalues-municiapals-venut-perdues_0_1744025713.html

http://www.lavanguardia.com/vida/20170217/42101600383/el-tc-sentencia-que-limpost-municipal-de-plusvalues-immobiliaries-no-pot-gravar-casos-de-perdues.html

http://www.vilaweb.cat/noticies/el-tc-sentencia-que-limpost-municipal-de-plusvalues-immobiliaries-no-pot-gravar-casos-de-perdues/

http://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/588048/constitucional-anulla-limpost-plusvlua-municipal

Llegeix més "El TC (Tribunal Constitucional) sentencia que l’Impost municipal de plusvàlues immobiliàries no pot gravar casos de pèrdues."

El TC resol que els advocats hem de tenir accés a l’atestat policial a Comissaria

La Sentència de la Sala Segona del Tribunal Constitucional de data 30 de gener de 2017 resol reconeixent que els advocats han de tenir accés a l’atestat complet desde Comissaria!

Ja tenim una Sentència recent que resol a partir de l’estimació del recurs d’empara, que  els advocats han de tenir accés, ja a la  Comissaria de l’atestat policial complet i no només als aspectes essencials del mateix, d’acord amb el que disposa l’aplicació directe de les directives europees (art. 7 de la Directiva 2012/13/UE del Parlament i el Consell, de 22 de maig de 2012 relativa al dret a la informació en els processos penals).

Abans de la reforma de la LECrim al 2015, ens trobavem que el Lletrat assistent no tenia dret a accedir al contingut de l’atestat policial en la seva assistència a la Comissaria fins que no li fos facilitat en dependències judicials i sempre i quan les mateixes no fossin declarades secretes mitjançant resolució judicial expressa.

A partir de la reforma (LO 5/2015, de 27 d’abril per la que es modifica la Llei d’Enjudiciament Criminal i la LO 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial per transposar la Directiva 2010/64/UE de 20 d’octubre de 2010 i la Directiva 2012/13/UE) amb entrada en vigor el 28/10/2015… L’advocat té dret a examinar els material de l’expedient policial abans de la declaració del detingut. Concretament es pot demanar examinar l’atestat i/o diligències policials que siguin essencials per a impugnar la legalitat de la detenció o privació de llibertat, llevat que el Jutge o Tribunal, per resolució motivada, hagin acordat el secret del sumari i/o acordat detenció incomunicada i així ho justifiquin les circumstàncies del cas (ars.302, 527 i 509 LECrim).

En qualsevol cas, l’advocat sempre havia de tenir accés com a mínim als elements de les actuacions que siguin essencials per impugnar la privació de llibertat (art. 527.1.d i 505.3 LECrim).

La realitat és que al demanar aquest accés, la resposta més habitual de Mossos d’Esquadra, Policies Locals.. era d’una negativa per part de la policia a facilitar l’examen de les diligències o dient que com a màxim et facilitaven una còpia de la lectura dels drets, cosa que significa que només tenim dades del client i del número de diligències policials, la qual cosa considerem que no és un accés a l’atestat policial, ni podem saber res més enllà del que el Policia bonament ens vulgui informar.

Així mateix, el terme “elements de les actuacions que siguin essencials per impugnar la privació de llibertat” és bastant -per no dir molt!- indeterminat (deixant de banda el contingut de la directiva europea), amb la qual cosa només ens quedava una opció: quan els motius esgrimits per a no facilitar l’accés o còpia de l’atestat ens generessin dubtes, l’advocat feia constar la protesta en diligència prèvia a la declaració i com a part integrant de l’atestat. En cas que la policia no ho vulgués fer constar, quedava la opció de denunciar per escrit i poder traslladar la incidència al jutjat degà.

Cal recordar que no respectar els drets que la Constitució i les Lleis processals garanteixen a tota persona privada de llibertat pot ser motiu de considerar la detenció com a il·legal als efectes de la L.O. 6/1984 reguladora del procediment «Habeas Corpus».

Però sembla a ser que aquest aspecte poc determinat i interpretat segons conveniència, ja no ens ha de generar dubtes, al contrari, ha d’establir de fet i de dret l’exercici del dret de defensa (art. 24.2 CE).

La Directiva 2012/13UE estableix a l’art. 7:

   1. Quan una persona sigui objecte de detenció o privació de llibertat en qualsevol fase del procés penal, els Estats membres han de garantir   que es lliuri a la persona detinguda o el seu advocat aquells documents  relacionats amb l'expedient específic que estiguin en poder de les auto- ritats competents i que resultin fonamentals per a impugnar de manera    efectiva, d'acord amb el que estableix la legislació nacional, la legali-tat de la detenció o de la privació de llibertat."

    2."Els Estats membres han de garantir que la persona acusada o sos-  pitosa o el seu advocat tinguin accés almenys a la totalitat de les      proves materials en possessió de les autoritats competents a favor o en  contra d'aquesta persona, per salvaguardar l'equitat del procés i        preparar la defensa".

L’art. 11 de la mateixa Directiva, va fixar com a data límit de transposició de les seves disposicions pels Estats membres de la UE el dia 2 de juny de 2014. En el cas de l’estat espanyol, aquesta obligació no es va complir fins a l’aprovació de la LO 5/2015 de 27 d’abril.

La Sentència del TC considera que la Directiva era vinculant (primacia del dret comunitari sobre el dret intern i el seu efecte directe pels ciutadans) i que no es tracta només de jerarquia de normes, sinó de l’aplicabilitat del dret prevalent i deixar sense efecte la norma desplaçada, tot i que l’ordenament jurídic  intern no l’hagi expulsat, així mateix -i cito literalment-:

"La negativa sense cap justificació de l'Instructor al lliurament del    material de què ja disposava, va comportar així la vulneració del    dret a l'assistència de lletrat (art. 17.3 CE), el qual inclou en   el seu contingut el dret del detingut i el seu lletrat a accedir als ele-ments fonamentals (llavors, art. 7.1 de la Directiva 2012/13 / UE) per   impugnar la seva situació privativa de llibertat."

Per tant, el lletrat ha de tenir accés a l’atestat ABANS DE L’ENTREVISTA RESERVADA.

Des d’ÈTiC Advocats estem contents que ja hagi arribat el dia de poder dur a terme el compliment de l’exercici del dret de defensa i esperem que ara ja no quedin dubtes quan els hi demanem als diferents cossos policials que volem l’accés a l’atestat policial.

Pròximament us informarem com va a la pràctica aquesta situació!

Podeu consultar el text íntegre de la Sentència al següent enllaç:  https://www.tribunalconstitucional.es/NotasDePrensaDocumentos/NP_2017_006/2014-07301STC.pdf

Susanna Vilaseca Hoyas.

Susanna_Vilaseca_foto_Web.png

Llegeix més "El TC resol que els advocats hem de tenir accés a l’atestat policial a Comissaria"

Falta de respecte cap a l’advocat contrari per part de clients contraris…

Aquesta setmana m’he trobat amb una situació bastant desagradable al Jutjat..

Quan sortia d’un judici penal els clients contraris van començar a cridar-me (pel passadís i davant de tothom) parlant malament del meu client i amb molta falta de respecte, insultant-me..

Jo l’únic que vaig respondre és que a mi no m’havien de dir res de res.

Entenc que entrar a un judici (on hi ha el contrari) amb tot el que comporta no és fàcil, dir-vos que pels advocats, que defensem molt més que els interessos del nostre client (defensem el seu problema tenint una gran responsabilitat per poder demostrar tot el que volem acreditar i responent davant d’ell, informant-lo sobre les bones notícies i sobre les notícies dolentes també…) tampoc son situacions fàcils i menys quan et trobes en un procediment penal on una sentència condemnatòria pot suposar la privació de llibertat d’una persona. Ens hi juguem molt!

Tot i així m’agradaria que quedi clar que si ens trobeu com a advocats contraris, dir-vos que simplement nosaltres fem la nostra feina de la millor manera que sabem fer. Amb respecte, responsabilitat, professionalitat i ètica. No ens mereixem rebre aquest tipus de comentaris o aquests comportaments de certes persones. No anem en contra de ningú, només defensem el nostre client i fem la nostra feina.

També vull deixar clar que això, evidentment, no va per tothom ni estic generalitzant, el que faig és simplement fer una explicació de com ens sentim en el moment que passa un fet com aquest i demostrar un clar rebuig en referència a les faltes de respecte.

Així mateix, demanaria que davant d’actuacions que considereu que no son professionals per part d’algun advocat o advocada, tampoc generalitzeu.

Susanna Vilaseca Hoyas

Llegeix més "Falta de respecte cap a l’advocat contrari per part de clients contraris…"